Parcials ( 25-23 / 25-19 / 29-27 )
Jugadors: Pau Roca, Toni Centelles (Moby), Edu Font ( Gareth
), Ferran Sacrest, Arnau Marsillach, Emili Herrera, Carles Batallé ( Bata ),
Aniol Sagué, Marc Busquets i Jordi Herrero.
Entrenador: Miquel Roca.
L´Olot arribava a aquesta “Final Four” com la ventafocs del grup després d´aconseguir el bitllet per la final en una maratoniana jornada doble en la que va aconseguir els punts suficients per posar-se en 4ª posició.
Però
el fet d´haver guanyat tant al Balàfia ( 2n classificat ) com al FC Barcelona (
3r classificat ) a casa durant la competició regular, donava aquell punt
d´empenta per pensar que, tot i que difícil, a 1 sol partit tot podia passar.
L´Olot,
doncs, havia quedat enquadrat amb l´equip tarragoní ( 1r classificat ) i
malgrat que el desgast de les últimes jornades havia passat factura en una
plantilla justa, un lloc a la final hauria estat un premi esplèndid per tot
aquest esforç.
Els
dos equips jugaven a les 10:00h del matí ( una hora intempestiva tinguent en
compte que els dos equips venien de molt lluny ), però ja en els primers
compassos es va poder veure que el Sant Pere i Sant Pau era l´equip que patiria
la pressió de guanyar, mentre que l´Olot hi posaria la il·lusió.
L´Olot
va jugar sense complexes i amb les armes que l´han portat a plantar cara a
equips teòricament superiors, és a dir, un joc basat en una molt bona recepció
i en una ferma defensa que permetia aixecar fins a 3 i 4 vegades el potents
atacs per zona 2 i “zaguero” del seu jugador insígnia.
Sense
gaires “floritures” però també sense errors, l´Olot es va plantar a finals del
1r set per davant del marcador, però va ser precisament llavors on un parell
d´accions encertades dels seus jugadors determinants van decantar la balança
cap a l´equip de Tarragona.
En
el segon, però l´Olot no es va arronsar, i novament va agafar la iniciativa en
el marcador fins que anant 6-12 per davant, la lesió de Carles Batallé ( Bata )
va fer trontollar l´esquema de joc dels olotins, que van veure com novament el
Sant Pere i Sant Pau s´emportava el gat a l´aigua.
En
el tercer i definitiu, l´Olot va recuperar Batallé i novament va manar en el
marcador fins a disposar d´una pilota de set. Llavors el cansament i un parell
de jugades desafortunades per l´Olot van segellar la victòria del Sant Pere i
Sant Pau, l´equip que acabaria guanyant aquesta “Final Four”.
Resultat
doncs, que per la seva contundència, no reflexa realment el que va passar al
terreny de joc, i on l´Olot, segurament, mereixia quelcom més.
En
resum, valoració molt positiva d´una final a quatre en la que l´Olot va
demostrar que, tot i arribar-hi molt just de forces, no estava allà per
casualitat.
